13 d´agost
El desembarcament
La ciutat de Dénia està en mans dels festers i aquests dies s'ha pogut veure com les tropes mores i cristianes mesuren les seues forces amb desfilades informals. És el 13 d'agost quan a l'escullera nord de Dénia, prop de la Punta del Raset, les forces mores, liderades pel seu capità, duen a terme la invasió de la ciutat des del mar. En aquesta representació, el cap de la facció mora encapçala el desembarcament, mentre que el capità cristià i les seves tropes esperen al seu campament, a la costa, llest amb la seva artilleria i arcabuceria defensiva. Abans de l'inici de la batalla, el capità moro intenta arribar a un acord amb el capità cristià per a la rendició pacifica de la ciutat. És el moment del discurs o parlament, on de l'ambaixador moro obsequia l'ambaixador cristià amb regals, incrementant l'oferta a cada negativa; sseran cavalls, joies, or, , etc. Aquí es revela la importància dels diferents càrrecs, com els capitans, els abanderats i especialmente els ambaixadors.
Els capitans no parlen directament entre ells; al seu lloc, envien als seus ambaixadors per parlamentar i intentar arribar a un acord pacífic. No interessa a cap de les parts envair la ciutat i que sigui arrasada durant un hipotètic combat. Però, la confrontació sembla inevitable en ser rebutjades les diferents ofertes per un capità cristià segur de les seves tropes apostades a la platja. El moment culmina en la primera batalla entre tots dos bàndols, on els moros superen la resistència dels cristians a la platja, en una encarnada lluita que acaba amb la rendició d'aquests últims. La signatura de la treva simbolitza la presa de la ciutat per part dels moros.
La treva
El bàndol moro ha guanyat la primera batalla teatralitzada de les festes a la platja de l'escullera Nord del port. Per evitar més vessament de sang, acabar amb el conflicte i aconseguir un acord per a una convivència pacifica entre les població cristiana i els nouvinguts moros, es decideix signar una treva. En aquesta treva, ambdues faccions compartiran Dénia sota l'autoritat mora. A mesura que avança la festivitat es mostra la degradació d'aquesta convivència i la voluntat cristiana de reprendre el territori i les terres de Dénia. Això culminarà en la batalla d'arcabuceria, on es lliurarà l'altra batalla entre tots dos bàndols.
L'important paper de la FEMMIC en les festes
La representació teatral d'esdeveniments històrics té una llarga tradició a la nostra regió. Concretament amb les Festes de Moros i Cristians, des del segle XVI, Alacant es destacava pel seu mestratge a recrear batalles navals i assetjaments a castells. Tant els esdeveniments de caràcter religiós com els seculars implicaven la teatralització de moments religiosos o estel·lars de la història, involucrant la població i en alguns casos contractant professionals per recrear aquestes representacions.
Per tant, no sorprèn que les escenes més transcendentals de les Festes de Moros i Cristians estiguen subjectes a un guió predefinit, executades per actors i amb una escenografia mimada, on no falta la implicació i col·laboració activa de les files. Aquestes escenes que són El Desembarcament i la consegüent Tregua del 13 d'agost juntament amb la Batalla d'Arcabuseria i el Milagro de la Boira del 16 són responsabilitat directa de la Federació de Moros i Cristians de Dénia (FEMMICC). El rol crucial de la Federació rau a finançar per realitzar unes escenes tan espectaculars com en proporcionar coherència i continuïtat a la celebració a través d' un guió del conjunt de la festa i la preservació de l' argumentari d' aquestes escenes tan rellevants. Aquest guió ha estat integrat en els mateixos estatuts de la Federació en la seva fundació, assegurant així la consistència i perdurabilitat de la Festa. Conseqüentment, la FEMMICC disposa d'un pressupost per finançar les diverses representacions i escenes. Encara que el guió marqui el ritme i la història de la Festa, cada any la representació i la posada en escena reserven múltiples sorpreses i emocions.
